Actualitat 

Entrevista amb Mariona Tolosa Sisteré, il·lustradora d’«Un passeig pel bosc»

Mariona Tolosa Sisteré va estudiar il·lustració a Barcelona, on va aprendre a crear mons a través de tècniques com l’acrílic, el collage, el llapis i les tècniques digitals. El dibuix es va convertir en la seva passió i des de llavors ha col·laborat amb institucions públiques i empreses, ha il·lustrat àlbums, llibres, articles i cartells, i ha treballat dibuixant retrats i animacions, dissenyant lettering i creant imatges gràfiques i estampats tèxtils.

 

Mariona Tolosa Sisteré © Ibai Acevedo

 

Amb Editorial Flamboyant ja ha publicat M’estimo, escrit per Susanna Isern, i ara publica Un passeig pel bosc, un preciós i acolorit àlbum a través del qual els infants aprendran a planificar una excursió al bosc i descobriran les meravelles de la natura que s’hi amaguen.

Xerrem amb ella per conèixer una mica més la seva feina i el procés creatiu que va seguir fins a arribar a aquest meravellós àlbum.

Mariona, comencem parlant una mica sobre tu. Si algú t’hagués de definir en només una frase, quina t’agradaria que fos?

Una il·lustradora amb molt d’amor i respecte vers l’ofici.

Quan vas començar a dibuixar? Recordes algun moment de la teva infància envoltada de colors de fusta o la passió va arribar més tard?

De petita dibuixava moltíssim, recordo que eren dibuixos que representaven escenes quotidianes de famílies. D’alguna manera plasmava sobre paper el món que m’envoltava, la meva visió sobre ell i com jo el vivia. També dibuixava molts animals. Vaig dibuixar fins als nou anys, més o menys, que és ben comú, i ho vaig reprendre durant l’adolescència. Vaig parar i hi vaig tornar quan en tenia vint-i-pico. Des d’aleshores he seguit fins avui dia i espero seguir dibuixant sempre.

Què t’aporta dibuixar?

M’aporta energia vital. Si fa dies que no dibuixo, començo a sentir que hi ha alguna cosa que s’apaga dins meu. Cada vegada que m’arriba una proposta nova la rebo amb molta felicitat pel repte que suposa, m’excita el començament del procés creatiu, el fet de començar a pensar idees i plasmar-les, i com tot va prenent forma fins a arribar al resultat final. Dibuixar m’evadeix i a la vegada em connecta amb alguna cosa molt íntima de mi mateixa.

Quines són les tècniques que més t’agraden per crear?

Fa uns 3 anys que treballo amb l’iPad. Va ser un descobriment increïble, encara que trobo a faltar embrutar-me les mans i sentir el tacte del paper. Les meves tècniques preferides són el llapis i l’acrílic, combinant-ho amb ceres, els llapis de colors i el collage. Tinc ganes de recuperar aquestes tècniques quan tingui una mica més de temps per crear una obra personal.

I ara parlem sobre Un passeig pel bosc, publicat recentment per Flamboyant. En què et vas inspirar per il·lustrar el llibre? Tenies al cap algun bosc en concret?

Vaig buscar fotos de boscos, però de moltes menes, perquè el llibre no s’ubica en cap lloc en concret, així que havia de ser molt general, o bé integrar aspectes de diferents llocs. Això em va agradar perquè em donava més llibertat. El que tenia clar era que havia de tenir molt de color i abans havia d’investigar sobre la vegetació.

 

 

Hi ha alguna experiència personal que t’hagi ajudat al llarg del procés?

Crec que quan dibuixes sempre t’ajuda l’experiència personal. Com va dir una vegada el meu professor d’il·lustració, l’Ignasi Blanch, «ningú serà més personal que vosaltres». D’això vaig entendre que tot allò que has viscut, sentit, vist, els teus referents… tot va conformant el teu univers interior i es trasllada al dibuix. Potser perquè vaig passar gairebé tots els caps de setmana i les vacances a un poblet de Lleida (Maials) que dibuixar la natura m’aporta una calma i un silenci que no trobo al meu voltant, ja que visc a la ciutat. Crec que em transporta a la meva infantesa, així que m’encanta dibuixar flors, vegetació… inclús més que persones, diria. Aquest llibre m’ha permès recrear-me en això i abocar tot el que ja he anat dibuixant en aquest sentit i alhora anar una mica més enllà, incorporant noves formes, de vegades fruit de l’estudi, d’altres de l’atzar.

Com va ser el procés de creació del llibre?

La creació d’aquest llibre la vaig viure com un segon confinament perquè teníem molt poc temps per crear-lo, així que vaig haver de tancar-me per poder arribar als terminis. Va ser un mes de molta feina i, tot i que ho vaig gaudir molt, vaig quedar esgotada. Hi havia moments que no sabia si anava per bon camí. És una cosa que em passa a vegades durant el procés creatiu: hi ha un moment de crisi en el qual em plantejo si realment m’agrada el que estic fent, desitjo voler tornar a començar-ho tot… em poso una mica dramàtica, però si deixo que aquest moment passi, hi poso distància i m’ho torno a mirar, tot comença a tenir sentit i em permet seguir amb confiança i gaudir-ho.

A més, des de l’editorial em van ajudar moltíssim. Elles van crear el text i la part didàctica i va ser un procés molt cooperatiu. Sentia que sempre hi eren, per resoldre dubtes, donar-me opinions i animar-me en els moments de desànim, així que els estic molt agraïda.

 

El llibre compta amb la col·laboració del Parc Natural de l’Alt Pirineu. I sembla que hi va haver alguna il·lustració que es va haver de modificar perquè fos el més fidel possible a la realitat d’un parc natural i les normes que hi ha per tal de protegir-lo. Ens ho expliques?

Sí. Per exemple, l’escena del riu. Primer vaig dibuixar una nena petita dins del riu, però quan ho va revisar el Parc Natural de l’Alt Pirineu ens van dir que no està permès banyar-nos al riu per protegir les espècies i no alterar el seu ecosistema, així que la vaig haver de situar a la vora del riu. Un altre aspecte a tenir en compte és que no podem llençar brossa orgànica als boscos, perquè a banda de la contaminació visual que comporta, també pots alterar l’ecosistema de la zona. Així que és important no fer-ho.

T’havia passat alguna cosa semblant amb algun altre projecte?

Alguna vegada he hagut d’adaptar una il·lustració perquè sigui més rigorosa. Quan passa això, ho valoro, perquè aporta al llibre una serietat i un rigor que fa que em senti més orgullosa del resultat final.

Quines tècniques has utilitzat per il·lustrar aquest llibre?

Ho he dibuixat tot amb l’iPad, fent servir pinzells de tremp i llapis de color. M’ha agradat barrejar els pinzells perquè es combinen molt bé i donen frescor a la il·lustració. Pel que fa al color, m’he basat en una paleta i no l’he deixada en tot el llibre per donar una coherència visual a les imatges.

Creus que hi podria haver més “passeigs per…” i d’aquesta manera donar una continuïtat al títol? Per on t’agradaria que aquest passeig et portés?

M’encantaria que hi hagués més passeigs, esclar! Podríem passejar pel mar, amb les platges i tot el que hi viu com a punt de partida. O per la ciutat. Tinc moltes ganes d’investigar i parar atenció a la fauna i a la flora de les ciutats perquè crec que quan pensem en una ciutat, hi veiem de tot menys les plantes i els animals que acompanyen als que hi vivim cada dia. Així que m’agradaria poder posar el focus en això i d’alguna manera donar protagonisme a aquests éssers tan necessaris. També tinc ganes de plasmar allò que de debò dona sentit a les ciutats, que penso que és la gent que les habita, dins i fora de les cases, les desigualtats, els problemes socials, els petits negocis, el que passa dins de les finestres i balcons que veiem des del carrer… En fi, fer un passeig per veure el munt de vida que, en tots els sentits, hi ha darrere l’aparença grisa i impersonal de les ciutats.

Compartir a