Actualitat 

“Amb calma”: Desaccelerar per fer un llibre

Amb calma, una de les últimes novetats Flamboyant d’aquesta tardor, s’ha creat per dur la calma a un món atrafegat i per ajudar als lectors de totes les edats a desaccelerar.

La idea d’escriure Amb calma va sorgir un matí quan, tot passejant, la filla de Rachel Williams, l’autora, va demanar-li d’aturar-se i mirar com una abella pol·linitzava una flor. Llavors, la Rachel va començar a fer-se preguntes: seria capaç d’explicar-li a la seva filla, de manera senzilla i entenedora, com es formava un arc de Sant Martí? I tota la ciència que hi ha darrere un llamp? Li podria mostrar com surt una papallona de la crisàlide sense recórrer a la tecnologia i les pantalles?

A poc a poc, el llibre va anar creixent, fins a incloure cinquanta moments que tenen lloc al nostre voltant i arreu del món. Esperem que el gaudiu de la mateixa manera que a nosaltres ens va encantar quan el vam llegir per primera vegada. A continuació, en una conversa amb la editorial anglesa que el va publicar per primera vegada, Magic Cat Publishing, la il·lustradora, Freya Hartas, explica una mica sobre el seu recorregut amb el llibre.

De quina manera et vas enfrontar a les primeres pàgines en blanc?

Amb calma ha estat la meva primera incursió al terreny de la no-ficció i, per tant, vaig haver d’enfrontar-m’hi d’una manera diferent a la que utilitzo quan es tracta d’una obra de ficció. Mentre feia les primeres dobles pàgines vaig anar aprenent el nou procés i em van ajudar a fer-me una idea de com acabaria sent la resta del llibre. Vaig començar cada doble pàgina mirant amb atenció les fotos i els vídeos de referència que em van donar juntament amb el brífing i també vaig fer una mica de recerca (normalment a Pinterest) per trobar imatges de l’animal o la planta des de cada angle diferent per tal de poder construir-me una imatge mental 3D. Després vaig esbossar les vinyetes amb l’ajuda d’imatges de referència, però sense imitar-les molt, perquè volia que la il·lustració final fos totalment singular.

Vas mirar molts dels vídeos a càmera lenta que et vam enviar?

Oi tant! Els vídeos a càmera lenta em van ser molt útils per entendre com un animal es mou i actua, aspectes que no pots conèixer només a través d’una imatge estàtica. D’aquesta manera, per exemple, podia posar en pausa en diferents punts el vídeo d’una libèl·lula que movia les ales i així veure la seqüència cronològica d’una ala en moviment, mentre que a les fotografies de libèl·lules les seves ales sovint estan borroses.

Com fas que cada animal tingui una personalitat pròpia?

Com que tinc una trajectòria en il·lustrar llibres infantils, avui dia tinc bastanta experiència a dibuixar animals bufons… la clau d’aquest projecte era aconseguir un bon equilibri entre que les imatges fossin bufones i realistes. Vaig haver de canviar lleugerament el meu estil per adequar-me fidelment a la realitat. Normalment dibuixava animals que se’ls veia el blanc dels ulls, però en realitat alguns animals tenen els ulls foscos, petits i brillants, com els esquirols o els ratolins. Per tant, vaig haver de trobar maneres de conferir-los una personalitat pròpia, com per exemple, afegir un somriure lleugerament marcat.

Era important que aquest llibre es veiés accessible i no eminentment tècnic, com els llibres sobre la naturalesa enfocats a adults; volíem que el llibre atragués a infants i els inspirés a buscar aquestes petites escenes al seu jardí, a la seva terrassa o al parc.

Quines van ser les teves parts preferides del procés de creació del llibre?

La meva part preferida del procés de producció d’aquest llibre va ser aprendre sobre totes les coses estranyes i meravelloses que tenen lloc a la natura! La doble pàgina de les formigues teixidores que utilitzen cucs de seda per enganxar els seus nius em va sorprendre molt! Realment m’ha fet adonar de les petites coses que tenen lloc a la natura cada dia just davant nostre, a l’altra banda de la meva finestra i durant el meu camí a la feina.

I la que menys et va agradar?

A part de ser el meu primer projecte de no ficció, Amb calma també ha estat el meu projecte de més envergadura fins a dia d’avui! Arribar fins a les últimes pàgines dobles va requerir una mica de feina dura i vaig patir d’un parell de coses de les quals els il·lustradors sempre ens queixem: mal a les cervicals i agulletes a les mans de tant de dibuixar… però, escolta, va valdre la pena al final! Estic tant orgullosa d’haver acabat aquest llibre de 100 pàgines a color i veure’l publicat.

Aquesta entrevista va aparèixer per primer cop a la pàgina web de Magic Cat Publishing, l’editorial anglesa que va publicar el llibre per primera vegada. La podeu veure a Slowing Down to make a book.

Compartir a