Susanna Isern, escriptora: “Tots tenim algun superpoder”

Susanna Isern és escriptora, psicòloga i mare de tres nens. Des que es va publicar el seu primer àlbum il·lustrat, la primavera del 2011, ha escrit més de trenta llibres infantils. Actualment compagina la seva passió per l’escriptura amb la psicologia. Dirigeix el gabinet Aula Dédalo, de Santander, i és professora de psicologia de l’aprenentatge a la Universitat Europea del Atlántico, d’aquesta ciutat.

En els últims anys l’educació comença a mirar decididament cap a l’educació emocional. Què aporten els llibres infantils?

Els llibres infantils aporten històries on els protagonistes viuen diferents situacions en què es poden veure reflectits els nens. L’empatia que generen aquests contes col·labora al fet que els més petits creixin en tots els sentits.

Com es pot convèncer un nen, des de petit, al fet que estimi la lectura, els llibres?

Crec que cal començar a crear l’hàbit des de molt petits i per això és molt important compartir amb ells la lectura de bones històries, si és possible, cada dia. El conte d’abans d’anar a dormir em sembla molt bon costum. Parlar una mica sobre el que s’ha llegit, reflexionar… També és una manera d’enriquir la lectura.
D’altra banda, és interessant que els nens vagin sovint a les llibreries i les biblioteques. Que s’empapin de les imatges, els colors, que fullegin molts llibres i que participin activament a l’hora d’escollir un per a dur-se a casa. Sobretot, és aconsellable enfocar la lectura com una activitat agradable, com un regal. I no com una obligació o imposició, ja que llavors correm el risc que els nens la rebutgin.

El 2011 vas publicar ‘Pilu, Pilu!’, el teu primer àlbum il·lustrat. Què va suposar això per la teva carrera?

Va suposar l’inici d’un somni que es fa realitat cada vegada que neix un nou llibre. Em sento molt afortunada. Quan escric sóc feliç.

Sis anys després, tens més de 40 llibres infantils publicats en diversos idiomes. De què és del que et sents més orgullosa de la teva feina?

El fet que hagin arribat llibres meus a tots els continents és increïble. Una altra cosa que m’emociona són les paraules i l’afecte que, dia a dia, em fan arribar els lectors.

Més d’una de les teves obres està protagonitzat per Adriel, Marc i Yuna, els teus fills. Què hi ha de real darrere dels teus contes? ¿Són els seus fills una important font d’inspiració?

Absolutament. Les seves ocurrències, les seves vivències, les seves preocupacions, la seva forma de parlar i d’expressar-se… Sovint són l’espurna que encén la idea per a un nou conte.

Alguna vegada has dit que un dels teus somnis és poder escriure viatjant. Ho veus encara lluny o potser, no només en els contes, també es compleixen els somnis a la vida real?

Procuro passar l’estiu viatjant en família, mai em falten diversos quaderns a la maleta. No obstant això, no renuncio a la idea de poder viure en altres països mentre segueixo escrivint històries. Tant de bo pugui fer-ho en un futur.

Ara publiques ‘El gran llibre dels superpoders’. Què em pots dir d’aquest llibre infantil?

A vegades ens fixem massa en les virtuts que tenen els altres i ens oblidem d’apreciar les pròpies. Tots tenim algun superpoder, alguna qualitat que ens fa únics. A través d’aquest llibre, espero que tots els nens i nenes identifiquin els seus.

Com va sorgir la idea d’escriure aquesta història?

Vaig sentir la necessitat de donar un valor especial al talent de cadascú i, a poc a poc, va néixer la idea de crear un inventari de superpoders, perquè allò en el que destaquem és el nostre superpoder.

A més, és un llibre educatiu.

És un llibre amb petites i cridaneres històries, increïblement atractiu visualment gràcies a les fantàstiques il·lustracions de Rocío Bonilla i a l’acurada edició de Flamboyant, que pot afavorir l’autoconeixement i millorar l’autoestima.

Fa no gaire temps vas publicar ‘Això no és una selva’, en què Paula, la protagonista, no para de dir ‘No’. Creus que molts dels pares i fills lectors es veuran reflectits en aquesta situació?

Imagino que sí perquè l’etapa de negar-se a tot sol manifestar-se en la majoria dels casos. Jo mateixa tinc ara a casa a una meravellosa “petita NO”.

Pot ajudar aquest llibre als pares a gestionar i superar aquesta etapa de tots els nens en el qual el NO sembla la seva paraula preferida?

Als nens cal ajudar-los a comprendre el perquè de les coses i a ser conscients que la seva col·laboració és important. D’una forma divertida i una mica esbojarrada, aquesta història ens parla d’aquesta situació. Encara que per a mi el més important és que aquest llibre arribi a les cases per arrencar més d’un somriure tant a petits com a grans.

Font: Madrid con niños, dragones y unicornios