Actualitat 

Mamen Duch: “Em vaig adonar que els  nens necessitaven més eines per centrar-se, per connectar amb ells mateixos”

Mamen Duch, Relajaciones

Mamen Duch, mestra i fundadora de Yogui Kids, és professora certificada de ioga per a infants des del 2008, per l’escola Karma Kids Yoga de Nova York, amb Shari Vilchez-Blatt, i de ioga per a infants amb necessitats especials amb Craig Hanauer, després de completar el programa Every Kid’s Yoga. Llicenciada en Interpretació per l’Institut del Teatre el 1991, i fundadora de la companyia T de Teatre, ha treballat com a actriu de cinema, teatre i televisió.

La gent et coneix com a actriu de teatre i per les sèries de televisió, però el que molts no saben és que tens àmplia formació en el món del ioga. Explica’ns com t’hi vas iniciar?

Practicava ioga, com a alumna, perquè una bona amiga és mestra de ioga. Des que estudiava a l’Institut del Teatre ja donava classes de teatre a adolescents a les escoles i hi anava introduint algun exercici de ioga. 

Amb el pas dels anys em vaig adonar que els  nens necessitaven més eines per centrar-se, per connectar amb ells mateixos, i també de col·locació de cos, etc.
La meva germana, que és psicòloga infantil, investigadora i professora a la Universitat de Columbia a Nova York, em va comentar que allà s’estaven introduint les classes de ioga a nens, i que es feia des del moviment i el joc. Llavors vaig anar a Nova York a fer un curs, em va encantar i em vaig formar com a mestra de ioga per nens. En tornar a Barcelona vaig obrir l’escola Yoguikids, un centre especialitzat en ioga per nens, com els que havia vist a Nova York: un lloc on els nens es trobin a gust, que estigui pensat per ells, per anar entrant en el ioga a través del joc.

Què et va dur a especialitzar-te en el ioga per infants?

Quan treballava amb adolescents veia que tenien molts bloquejos, angoixes… i vaig sentir que havia de començar a treballar amb ells abans, de petits, i donar-los eines per quan creixessin. Quan naixem ho tenim tot i nosaltres, com educadors, hem de potenciar i valorar les capacitats específiques de cadascú. 

Quina ha estat la teva experiència en els tallers i classes que fas amb infants? Què n’has après i què creus que n’aprenen, ells?

La meva experiència ha estat boníssima sempre. Ells aprenen consciència corporal, flexibilitzen el cos i la ment, aprenen a respirar en calma, a aturar-se, parar i escoltar-se… A relaxar-se. El més sorprenent és que, en les classes de ioga, són ells, que em demanen fer relaxació! A vegades volen fer tota la sessió només de relaxació (Yoga nidra per nens), cosa que ni ells mateixos s’haguessin imaginat quan van començar. 

Dels nens sempre aprenc, moltíssim. Tu pots haver pensat una classe, però després tot canvia, perquè aquell dia estan d’una certa manera i tu t’has d’adaptar. Això et fa ser súper flexible i creatiu, estar en el present cent per cent. I sempre estar jugant, no deixar de ser nen. Si connectes amb ells a través del joc, ho tens tot guanyat, i ells aprendran i t’escoltaran molt més que si agafes distància com a mestre. 
A mi m’encanta descol·locar-los sent més nena que ells, i també compartint amb ells. Així es crea un espai de confiança on se senten còmodes per obrir-se i deixar-se anar. 

Com eres, de petita? Què tal duies la calma i la concentració?

Imaginativa, creativa… tot el dia jugava. Inclús quan havia d’ajudar en les feines de casa m’inventava jocs perquè fossin més divertides de fer, o quan havia d’estudiar m’imaginava la lliçó com una pel·lícula o un conte.
Sempre em deien que estava als núvols. I això m’ha anat molt bé tant pel teatre, com pel ioga. 
No era gaire moguda, i tenia molta concentració i capacitats. Crec que ara en tinc moltes menys!!! Hahahaha… Tant debò hagués après tècniques per relaxar-me i concentrar-me llavors, perquè ara les tindria molt més assumides. 

Quan decideixes escriure Relaxacions, el teu primer llibre amb l’Editorial Flamboyant? Quina és la idea que fa de punt de partida?

La Particia Martin, directora editorial de Flamboyant, es va posar en contacte amb mi perquè escrivís un llibre de meditació. 
Jo havia fet un conte per nens on pots practicar les postures de ioga, La Maia i el ioga. Volia fer una cosa ben diferent, que no fos conte, sinó històries curtetes, petites visualitzacions que ajudessin als petits a relaxar-se i centrar-se. 

Vaig partir del mindfulness i la meditació. Però per a nens havia de ser alguna cosa més suggeridora i divertida, i les visualitzacions creatives són molt bones i fàcils d’aplicar perquè els nens tenen una habilitat innata pel joc imaginatiu.

RelajacionesCom va ser l’experiència de treballar conjuntament amb l’il·lustrador, en Guridi, de veure les teves relaxacions convertides en imatges?

Va ser molt bona. M’encanten la seva simplicitat, la gamma de colors, la imaginació… i sentit de l’humor, que crec que era molt important perquè, ni la Patricia ni jo, no volíem que les il·lustracions fossin cursis o toves. 
A més a més, ha estat molt obert als meus suggeriments o comentaris.

Per què recomanaries Relaxacions a pares, mares i mediadors?

Perquè tindran eines molt senzilles i fàcils d’aplicar que els ajudaran molt a calmar els nens. A més a més, són molt concretes i curtes. No és un manual, sinó que el llibre és una pràctica. Poden llegir una relaxació al dia i anar agafant un hàbit. El nen, al final, acabarà demanant fer les relaxacions. 
Hi ha diferents relaxacions per practicar en diferents moments, depenent de què vols aconseguir: treballar les emocions, relaxar per dormir, concentració, etc. I el llibre també inclou dues gravacions perquè es puguin inspirar de com fer-ho!

Relajaciones. EL ESPAGUETII als infants, què els diries per convèncer-los que aquest llibre és útil per ells?

Que és molt divertit imaginar-se que pots ser un espagueti, o jugar amb les ales d’una papallona. I que és un llibre que els enganxarà per com de bé que se sentiran quan el llegeixin. Se sentiran tranquils, en calma. A més a més, és molt bonic!

Ara, unes preguntes curtetes:

On vas per relaxar-te: Al mar, a passejar per la muntanya, a ioga

Un disc que et transmet calma: No en tinc cap en concret. Imagine, versió de Herbie Hancock, és molt maca i relaxant. 

Una ciutat o viatge per estar tranquil·la: Algun racó de Mallorca, la platja de Es Carbó, per exemple.

Moltes gràcies, Mamen!

Compartir a