Actualitat 

La contribució dels ingeniers espanyols al robot Curiosity

El projecte Curiosity va significar fer el robot més gran i avançat que havia construït fins al moment la NASA. Hi van participar enginyers de tot el món i l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial Centro de Astrobiología (INTA-CSIC) de Madrid es va encarregar de la importantíssima estació meteorològica REMS.

Us deixem el testimoni del Dr. Javier Gómez-Elvira on explica el que significa per a ell tenir entre mans un àlbum il·lustrat com Curiosity:

Quan passo les pàgines de Curiosity. La història d’un robot explorador de Mart, em vénen a la memòria molts dels moments que vàrem viure al llarg del desenvolupament de la nostra petita contribució a l’èxit del projecte: l’estació meteorològica, REMS. Dissenyar un instrument capaç de suportar un viatge de centenars de milions de quilòmetres i després treballar en un ambient amb condicions extremes no va ser senzill, però un equip d’enginyers espanyols motivats per desenvolupar alguna cosa totalment nova, alguna cosa que viatjaria a Mart, van ser els artífexs d’una petita obra d’art. 

Algun de nosaltres es va haver de posar el “vestit de conillet” per poder treballar al costat de Curiosity, per verificar que tot estava bé i que sobrevivia a les diferents proves.

 El llançament va ser un moment especial en tota aquesta història. El “llançament” que diu el llibre, el sentiment és que alguna cosa que ha estat especial durant molts anys, a qui li has dedicat moltes hores de treball i que li has tractat amb molt de compte ja caminarà sol. En aquest cas a més molt lluny. 

El llançament va ser potser el moment més difícil: amb la grua espacial. Cap missió anterior havia aterrat d’aquesta manera fora de la terra. Una experiència nova, com es mostra molt bé en el llibre. Els 7 minuts de terror, com els va cridar la NASA. 

Després va arribar el moment d’explorar, quan els científics que havien estat esperant anys aquest moment van començar a rebre imatges, dades geologiques, dades meteorològiques. Tot això ens ajuda a “comprendre la història del planeta i com es va formar”.

En el llibre se cita Clara Ma, la nena que va batejar el rover com Curiosity, i diu que “la curiositat és la passió que impulsa la vida quotidiana”. Espero que tots els petits que llegeixin el llibre vegin en ell la passió de tots els que treballem en aquest projecte per aconseguir alguna cosa nova i portar a la humanitat més lluny dels límits coneguts i quan siguin grans els arrossegui aquesta passió d’anar més enllà dels límits del que és conegut.

Dr. Javier Gómez-Elvira

l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial.

Centro de Astrobiología (INTA-CSIC)

Compartir a