Actualitat 

Carmen Saldaña, il·lustradora: “Veure coses boniques i que em transmeten alguna cosa em motiva creativament”

Les seves tendres i expressives il·lustracions, inspirades en la natura, els animals i la vida salvatge, s’han convertit en el senyal d’identitat de la il·lustradora Carme Saldaña, els dibuixos omplen alguns dels llibres per a infants més reeixits dels últims anys. Hem tingut l’oportunitat de parlar amb la jove artista, que ens parla dels seus començaments, de la seva passió per la natura i de com és treballar per a un públic infantil, ha estat tot un plaer! Esperem que us agradi l’entrevista.

Explica’ns una mica sobre els teus començaments. Com i quan vas començar a dibuixar?
La veritat que, com tots els col·legues de professió que conec, porto dibuixant tota la vida. Tinc el record de ser molt petita i ja tenir un llapis a la mà.

Quan et vas adonar que podies convertir el teu art en una professió?
No hi ha cap moment concret en la meva vida en què em quedés clar que anava a poder viure de dibuixar, simplement no he sabut fer altra cosa!

Els animals són els grans protagonistes de les teves il·lustracions. D’on neix aquesta passió per la natura?
Jo sempre he viscut a la ciutat i quan era petita em donaven molta enveja les meves amigues que tenien casa al poble o que estiuejaven al camp. Tinc un record molt clar de tenir uns set anys i desitjar amb totes les meves forces anar a un bosc que tingués un riu. Potser el meu amor per la natura vingui de la tremenda curiositat que em provocava tot el relacionat amb ella quan era petita.

Com t’inspires a l’hora de dibuixar?
De múltiples maneres: una foto, fullejar llibres d’il·lustradors que m’agraden … En general, veure coses boniques i que em transmeten alguna cosa em motiva creativament.

Soy un cerdito

Quina persona o persones t’han influït més professionalment?
Més que una persona o persones en concret, m’ha influït molt professionalment anar a xerrades d’il·lustradors, conferències, trobades, fires … D’aquestes coses sempre trec moltes coses bones que m’enriqueixen professionalment.

De tot el teu treball, hi ha alguna obra per la qual sentis un afecte especial? Per què?
Li tinc molt afecte al meu projecte final del mòdul d’il·lustració que vaig fer a l’Escola d’Art d’Oviedo. Era un àlbum il·lustrat i es deia ‘Pin el porc espí’. Va ser la primera vegada que vaig il·lustrar un llibre sencer i vaig ser molt feliç fent-ho. En els mesos que vaig passar treballant en ell vaig saber que il·lustrar llibres era exactament al que volia dedicar la meva vida.

Com afrontes l’aventura d’un nou projecte?
Al principi amb estrès i ansietat. Una petita part de mi sempre pensa que tot sortirà malament. Quan domino al meu dimoni intern, em relaxo i el treball comença a fluir.

És més difícil dibuixar per al públic infantil?
Per a mi no ho és, crec que perquè jo mateixa sóc bastant infantil. Mai he arribat a créixer.

Què creus que et diferencia d’altres il·lustradors?
Aquesta és difícil de respondre! No ho sé, vull pensar que el més característic de la meva feina són els meus personatges, animals que són tendres i alhora expressius. I les textures que faig en les meves il·lustracions, que donen molta vida i força a les imatges.

De cara al futur, quins projectes tens al cap?
El que realment m’agradaria és fer un projecte de llibre totalment personal, il·lustrar una història pròpia. Tinc moltes ganes de tenir temps per centrar-me en això.

Font: Madrid con niños, dragones y unicornios

Compartir a